coses meves

Tots estem sentit parlar aquests dies de sa crisi financera que pateix tot el mon, però ¿sabem realment lo que està passant? ¿quines son les causes?.

Leopoldo Abadia, Un ex-professor de 75 anys, explica d’una manera senzilla i col·loquial els motius que ens han dut a la situació actual.

El seu article “la crisis ninja” ha rebut mes de 165.000 visites a Internet en pocs dies i ha estat debatut arreu del mon. Es un poc llarg de llegir, però si teniu temps i ganes, crec que es bastant il·lustratiu .

Ja son vuit victòries consecutives, algunes com la d’ahir i la darrera al Camp Nou contra l’Atlètic de Madrid amb amplies golejades, les que me fan pensar que aquest any pot ser diferent, que hem après dels errors del passat i que ja no els tornarem a repetir.

Però lo que més m’agrada del “Pep team”, ès que els protagonistes son els nois de la Massia, En Xavi, n’Iniesta, en Puyol,  en Piqué, en Messi, en Bojan i el que per mí ès el gran fitxatge d’aquesta temporada, en Sergi Busquets.

Si li he de posar un emperò a n’aquest equip, ès l’obsesió d’en Guardiola amb les rotacions, que son necessaries, però avegades com en partits com el de l’altre dia a San Mamés  amb veim al.lineacions que ens fan tenir el cor estret tot el partit, tot i que al final va anar bé.

Ara vé el moment de la veritat un mes  amb equips com l’Almeria, Malaga, Valladolid, Recreativo i Getafe on es imprescindible sumar casi tots els punts per pasar l’autèntic “Tourmalet” de la lliga amb un mes de decembre molt difícil i on vorem  el potencial real d’aquest equip amb enfrontaments amb Sevilla, València, Madrid i Villareal de manera consecutiva.

Dos èxits espectaculars, els que han aconseguit aquests dos grans esportistes Mallorquins.

El de Manacor, que demà serà proclamat oficialment número 1 del mon, destronant així Roger Federer, suma una medalla d'or olímpica als títols de Roland Garrós i Wimbledon, a més dels altres tornejos que ha aconseguit.

Per la seva banda, el de Porreres, tanca així una carrera professional impressionant. Medalla d'or als jocs olímpics de Sidney, medalla de plata als jocs de Atenes, i ara, medalla d'or als jocs de Pekín, sense oblidar els set títols de campió del mon. Encara se'm posen els pels de punta quant record el mundial que va aconseguir a Palma, davant un pavelló ple, posat en peus, ovacionant al seu ídol, al qual vaig tenir la sort de viure-ho en directe.

Bones, ja torn esser per aquí.

 Per els qui no ho sapigueu, el principal motiu que aquests dies hagui estat "out" es degut a que fa uns mesos, una averia a sa central de Telefònica de Cas Concos, me va deixar sense línia ADSL, i als Srs. de Telefònica, no les mereixia la pena arreglar s'averia just per un usuari. No conta de res tots els anys que he pagat relligiosament totes les factures, a ells no les surt a conte i ja està. Vaig provar amb internet mòvil, i al principi podia mitj anar, però darrerament no hi havia casi cobertura, vuire a fora vila te moltes aventatges, però també inconvenients.

Idò bé, are gràcies a una conexió amb antenes Wifi connectant la casa dels meus sogres amb ca meva, hem aconseguit tornar estar connectats a la xarxa.

Res més a partir d'ara supòs que me voreu mes actiu i esper amb ansietat el día que me cridi algú de Timofònica per oferir-me contractar internet amb ells... sera gros

M’ho havien dit, però no m’ho creia, i ho vaig voler comprovar per jo mateix. No som gaire bon cercador  d’esclatasangs, de fet som dels qui els trepitja abans de trobar-los, però ahir vaig anar mitja horeta directe a una mata que sé que sempre se n’hi fan, i vaig haver-me de fregar els ulls per creure-ho, n’hi havia dos!!. Després vaig cercar una estona més i només en vaig trobar un altre. No ho havia vist mai, i li vaig comentar al meu sogre, i me va dir que ell tampoc ho havia sentit a dir mai. 

Supòs que son conseqüències d’aquest famós canvi climàtic, igual que aquest juny tan estrany que fa.

 Idò sí, ara m’ha pegat per llegir, i és que he de reconèixer que fins ara he llegit ben poca cosa a part de s’Sport. Vaig demanar consell al meu bon amic  Sebastià (Queralbs) i me va recomanar per començar, Àngels i dimonis, de Dan Brown. Ja vos contaré que tal m’ha parescut.

Lo d'en Rafel Nadal, es senzillament impressionant. Ahir va donar una pallissa monumental al nº 1 del mon, Roger Federer, possiblement el millor tenista de l’historia. El jugador suís, cap baix, desmoralitzat, era incapaç de fer res contra la gran superioritat d'en Nadal. Guanyar Roland Garros, ja es difícil, però guanyar-lo quatre vegades seguides, només ho havia fet el gran Björn Borg.

Amb 22 anys, el Rafel Nadal, suma 32 victòries en tornejos ATP, rècord de victòries seguides sobre terra (81), molt més de lo que a la seva edat havia fet en Federer.

A més es l'únic jugador que pot presumir de tenir un balanç positiu amb els seus enfrontaments contra en Federer (12-6). Però lo que el fa realment gran, és la seva humilitat, no només guanya, si no que a més sap guanyar.

Si en Rafel no s'hagés trobat amb en Roger Federer, ja faria quatre anys que seria nº 1 del mon, però tot arribarà.

Are toca Wimbledon, territori exclusiu del jugador suís, però jo crec que aquest any serà d'en Rafelet, aquest any si !!

Quant vàrem començar el curs de sisè d'EGB, i férem el primer examen de matemàtiques, tots el vàrem suspendre, supòs que el bot de nivell va ser massa gros. El dia després de l'examen, D. Joan Bover, un dels millors professors que he tingut, va entrar a l'aula tot emprenyat i va escriure a sa pissarra "borrón y cuenta nueva", el curs tornava a començar.

Idò aquesta expressió ve perfecte per el nou Barça d'en Pep Guardiola. Tenia l'esperança de tancar aquesta pèssima temporada amb el títol de la lliga ACB de bàsquet, però el TAU ens ha fet caure del núvol d'una clatellada.

Això que ens ha passat enguany ens ha de fer reflexionar, teníem de llarg molt millor equip que el Madriz, i al final ens han guanyat per 18 punts de diferència. Jo no li don sa culpa a s'entrenador, crec que en Rijkaard és un molt bon entrenador, però s'han repetit els errors de la temporada passada, i els que havien de fer complir el codi intern, no ho han fet i aquesta panda de milionaris creguts, han fet el que han volgut i els ho han permès i crec això ha estat el que ha passat.

Ja tornem a sentir a parlar de fitxatges, i segur que vendran els millors, però lo d'aquestes dues temporades no es pot repetir.

Força Barça !!!

Bones amics,

Aquest és el cartell que va penjar el propietari d'una tenda d'informàtica a Alcúdia, després de que li robessin dos ordinadors portàtils. Està clar que l'amo es va passar tres pobles, però en el fons comprenc com es sentia.

Faig feina a unes oficines que entre altres coses duim una petita cadena de Perfumeries. Idò darrerament estem patint una gran quantitat de robatoris a les nostres tendes i s'altre dia gràcies a la col·laboració entre diferents perfumeries i Guardia Civil, va ser possible la detenció de 8 ciutadans rumans que tenien en el seu poder gran quantitat de productes robats a perfumeries.

Lo sorprenent ve quant la Guardia Civil ens diu que en un parell de dies tornaran estar al carrer. Trob que no es normal, i que alguna cosa no funciona bé. Crec que si no canvien ses coses, aquest cartell, només es una primera passa del problema que ens ve a damunt.

I que consti que no tenc res en contra dels immigrants, tot el contrari, tenc bons amics d'altres països que s'han establert a sa nostra illa.

Per als qui no el conegueu, vos present un dels meu ídols, Jean Ragnotti, pilot de rallis.

Personalment, crec que és el millor i més espectacular pilot amb cotxes de dues rodes motrius

Jean Ragnotti, es un dels més carismàtics pilots de rallis dels anys 80, un pilot que va sabre guanyar-se al públic amb el seu sentit de l’humor i forma de ser, del qual hi ha moltes anècdotes i bromes amb els seus companys i que tenia per costum arribar a meta marxa enrera i fent "trompos".

Va néixer l'any 1945 a Carpentras (França) on es guanyava la vida repartint flors amb el seu camió i quant podia entrenava i competia com amateur a diversos rallis. L'any 1970 amb un Opel Kadett, va posar contra les cordes ni més ni menys que a l'equip Alpine i va estar apunt del títol, que al final no pogué aconseguir. Va guanyar el ralli de Montecarlo, va córrer a la Formula 3, esport prototips, subcampió d'Europa de formula Renault y corregué vàries vegades les 24 hores de Le Mans i la copa Renault en circuit que es disputava amb Renault 5 Turbo els anys 1970, 1971 y 1972, i a partir d'aquí va aconseguir participar al campionat de rallis francès amb un cotxe oficial.

L'any 1974 va fitxar per l'equip Alpine on va viure els seus millors anys com a pilot, iniciant així una llarga relació amb Renault. Durant aquells anys, no va aconseguir molts d’èxits, però l'any 1979 va ridiculitzar als cotxes del Grup 4 amb un petit Renault Alpine de 100 cv.

L'any 1985 va guanyar el ralli de Còrsega i durant els anys 90 va seguir amb Renault amb un Clio Maxi.

A partir de la seva retirada l'any 1995 participava habitualment en exhibicions automobilístiques, demostrant el seu espectacular pilotatge